DOS CAMINS
24 Octubre 2021
Fins que no fa gaires anys, la definició que tenia del concepte Camí
era, bàsicament, la que et pot donar qualsevol diccionari: via o pas que
es construeixen per permetre el desplaçament de persones i vehicles.
Però d'un temps ençà, aquesta definició tan bàsica ha evolucionat cap a altres significats, pot ser
perque, tal com vas madurant, et vas fent més reflexiu i el sentit figurat de les paraules, adquireix un altre sentit més enllà del literal.
També
hi ha tingut molt a veure el fet de poder complir un dels projectes que
tenia reservat per a quan m'arribés el temps de jubilació: poder fer,
sencer, un altre Camí, el de Sant Jaume, una experiència que et dona
l'oportunitat de poder entrecreuar les dues referències, la física (ruta
per on circulen els cotxes o un sender per fer a peu que condueix cap a
determinat lloc), i l'abstracte, amb un caràcter més espiritual i que, per tant, ens apropa a un cert comportament moral.
El Camí, doncs,
és un substantiu, un fonament, a través del que podem vehicular, tant
el nostre desplaçament físic per la vida, com aquell més interior i
metafísic.
La primera opció em permet desplaçar-me físicament i
conèixer persones, llocs, pobles, paisatges, cultures, gastronomia, art,
història.
...la segona em proposa un recorregut més íntim, més personal i interior, que m'hauria de permetre conèixer-me a mi mateix.
Així
doncs, res millor que fer-nos cada dia el propòsit de caminar amb pas
decidit i ferm per aquests dos camins que ens han de portar a continuar
avançant, augmentant i compartint aquest aprenentatge que ens permet
l'un i l'altre amb l'objectiu, pot ser il·lusori, de ser, a cada pas, un
poc millors.
24 Octubre 2021
