EL CAMÍ  - Capitol 33

"𝗖𝗮𝘀𝘂𝗮𝗹𝗶𝘁𝗮𝘁, 𝗰𝗮𝘂𝘀𝗮𝗹𝗶𝘁𝗮𝘁....𝗻𝗼 𝗵𝗼 𝘀𝗲́, 𝗽𝗲𝗿𝗼̀ 𝘁𝗼𝗿𝗻𝗼 𝗮𝗹 𝗖𝗮𝗺𝗶́"

Benvolguts lectors, ahir publicava un post formulant-me la pregunta sobre si les casualitats existien o senzillament tot són causalitats.

Recordem que tot i que les paraules s'hi semblen, el concepte que defineixen és bastat diferent, ja que mentre que la 𝙘𝙖𝙨𝙪𝙖𝙡𝙞𝙩𝙖𝙩 és allò que passa per atzar, i és fruit de la combinació de circumstàncies que resulta impossible d'anticipar i evitar, la 𝙘𝙖𝙪𝙨𝙖𝙡𝙞𝙩𝙖𝙩 seria la relació que hi ha entre la causa i l'efecte entre l'acte humà (d'acció o d'omissió) i el resultat d'un fet.

Per dir-ho més clarament la casualitat seria quelcom impredictible, mentre que la causalitat ens portaria a un raonament menys "màgic" del perquè passen les coses.

I si em formulava aquesta pregunta, que per cert agraeixo molt les respostes que alguns de vosaltres em vàreu donar, era senzillament perquè, uns minuts abans, m'havia ocorregut un fet que per a mi era sorprenent i em portava a reflexionar sobre la qüestió.

Segurament que com la majoria de vosaltres, una de les primeres coses que faig després de llevar-me és obrir el FB i mirar que s'hi "cou".

Al nostre perfil, normalment l'aplicació et recorda, coincidint amb la data, algun dels posts que has publicat en anys anteriors i, ahir a mi em recordava que un 11 de Maig del 2019, estava a punt de començar fer realitat un dels meus somnis, programat per a quan em jubilés: fer el Camí de Sant Jaume des de Roncesvalles fins a Santiago, dividit en 4 trams.

La meva intenció era fer els dos trams primers aquell any i els dos restants, a l'any següent, però el 2020, ja sabem tots com ens va canviar la vida a conseqüència de la pandèmia i les pèrdues de llibertat de moviments que aquesta ens ha impostat.

Així mentre que l'any 2019 vaig poder fer, com tenia previst, els trams 1 i 2 sense problemes, l'any passat vaig haver d'esperar al mes d'octubre, quan les mesures restrictives imposades per la Covid es van aixecar, per poder fer el tercer, i no ha estat fins ara, quan el passat 9 de maig es va aixecar l'estat d'alarma, que podré, si Déu vol, acabar el meu somni i arribar a la ciutat de l'Apòstol, dintre d'alguns dies, perquè, avui 12 de Maig, igual que el 12 de maig del 2019, ho tinc tot a punt per enfilar viatge cap a La Portela de Valcarcel, lloc on vaig acabar, ara fa 7 mesos, i des d'on prosseguiré el meu pelegrinatge fins a Santiago. Per tant, si no passa res, faré aquest darrer tram coincidint en les mateixes dates en què el vaig començar just fa dos anys.

Segueixo sense saber si les casualitats existeixen o tot està fixat per la causa efecte de les causalitats, però us asseguro que jo no vaig decretar ni la data de l'estat d'alarma ni la del seu aixecament. L'únic que puc dir és que l'esperava amb la motxilla preparada.

Ah, i una darrera cosa per si això fos poc, el maig del 2019 i al primer post que vaig escriure d'aquesta mena de diari que anomeno "El Camí", ja feia referència a que, el meu primer "camí" el vaig fer l'any 2000, també al mes de Maig i des de Sàrria, formant part d'un nombrós grup de pelegrinatge tutelat per mossèn Toni Borràs,  organtizat amb motiu del Jacobeu compostel·là. Enguany, maig del 2021 també és any Jacobeu.

Com he dit, avui, a punt de desplaçar-me al lloc de sortida, no tinc una resposta clara sobre si les casualitats marquen o no les nostres vides, lo que tinc cada cop més clara, és la màgia que envolta El Camí.

Alcossebre 12 Maig 2021