EL MEU CAMÍ (De l'Ebre al Salvador))

CAPÍTOL 70   -  Etapa 9

"Cols, alfals i pannisars"

El d'avui ha estat un dia dividit en dues parts ben diferenciades.

D'una banda, pel viatge d'aproximació fins al punt de sortida d'aquest nou tram, que és el lloc on el vaig deixar el passat mes de maig, és a dir Saragossa, i d'altra aprofitar la tarda per cobrir els primers 14 km fins a Utebo, localitat on pernoctem.

El viatge s'ha dut a terme sense incidències i a les 12 estàvem ja a aquest municipi, ubicat a la perifèria de la capital i dintre encara del seu cinturó industrial.

Amb els seus més de 18.000 habitants, és la tercera localitat més important de la província i destaca perquè posseeix un singular monument mossàrab que trobem al costat de l'església de l'Assumpció. Es tracta de la torre d'Utebo i representa un dels estils mudèjars més destacats de la comunitat, amb motius recarregats,que incorporen tocs gòtics i renaixentistes.

Les diverses formes i els colors cridaners capten l'atenció de qualsevol que en vulgui gaudir.

Just en aquest punt és on he acabat aquesta mitja etapa d'avui, tres hores després que la inicies a l'estació de tren i autobusos del barri de Delicias.

D'aquesta curta etapa no hi ha molt a dir. Per fer-ne un recordatori i resum per al meu diari, explicar que un cop ubicats a l'hotel L'Aguila, mentre Teresa es quedava ja a l'establiment, jo he pres un autobús (passen cada 10 o 15 minuts) cap a la capital i, des del punt esmentat anteriorment, he baixat cap al riu ,travessant els aparcaments de l'expo de Saragossa, celebrada a l'estiu del 2008, buscant el punt on enllaçar amb la meva ruta jacobea de l'Ebre.

No m'ha costat gaire perquè, amb motiu de l'esdeveniment esmentat abans, entre el riu i els solars, avui abandonats, on van instal·lar els diferents pavellons de la mostra, hi ha un agradable i ombrejat passeig on no m'ha costat gaire trobar la primera vieira, senyal inequívoca de que anava bé.

A poc a poc la ciutat ha anat quedant enrere i quant m'he volgut adonar, ja estava entre camps d'alfals o panissars.

A diferència de l'entrada del Camí a la ciutat, des d'El Burgo, on, com ja vaig comentar en el seu moment, la inexistent senyalització, el sender colonitzat pels herbassars o la perillositat a l'hora de creuar els nombrosos nusos de carreteres, van significar una mala experiència i un risc real per a mi.La sortida és tot lo contrari. Ben senyalitzada (tampoc no cal una fletxa groga cada 100 metres, però si als punts on pugui generar confusió o dubte), camins de terra i asfalt tranquils i nets i sobretot, ponts per poder travessar sense perill les vies del tren, la AP-68, la Autovia 68 o la N-232.

El camí l'he fet acompanyat per un cerç fresquet i prou potent que em venia de cara i alentia un poc el meu pas, però sense molestar.

Poca cosa més a dir. Com ja imaginava, de peregrí, ni un, solament de tant en tant algun ciclista que, en el millor dels casos es limitava a aixecar el cap a mode de salutació.

Una cosa que sí que m'ha cridat l'atenció és que, contrastant amb la generosa vida industrial que hi ha a Utebo just al costat de les vies de comunicació, un km més avall i ja prop del riu, els camps de cols colonitzen l'entorn NE de la població. Plantacions extensíssimes que, m'han portat a preguntar-me...pos sí que en mengem de col, sí !!

Per cert, tant l'alfals, com el panís, com les cols he vist que tot es rega per inundació, cosa que em sembla un disbarat i un malbaratament d'aigua innecessari.

Demà comença la primera etapa de veritat,entre Utebo i Luceni.Uns 26 km per recorrer la última abans de connectar ja amb l'altre camí per on tinc l'intenció de continuar, deixant ja la ruta de l'Ebre, per endinsar-ne pel Soriano o Castellano-Aragonès.

 

Utebo 26 Setembre 2022