EL MEU CAMÍ- DE L'EBRE AL SALVADOR

Capítol 78   - Presentació Tram 3 

"Un camí Frankenstein"

Fa just un any i després d'haver assolit els reptes que em vaig proposar per fer els Camins Francès i Primitiu, n'iniciava un de tercer sense tenir massa clar que és el que volia fer.

Sabia que l'origen havia de ser des de la porta de casa per començar el Camí anomenat de l'Ebre i que enllaçaria amb el Francès, a partir de Logroño... i això darrer era el que no m'acabava de convèncer.

Si havia de tornar a la capital riojana, significava tornar a un lloc per on ja havia passat i la idea no em convencia perquè significava que, a partir d'allí, hauria de refer un camí ja conegut i no tenia massa sentit. D'altra banda, tampoc no tenia massa sentit recular tants km si podia fer drecera desviant-me, a partir de Gallur, cap a Sòria per l'anomenat (i desconegut) Camí Castellano-Aragonés que "m'avançaria" fins a Burgos.

Allí, però, se'm presentava el mateix problema: no volia tornar a fer un camí que ja havia fet i continuar, des de la capital burgalesa, altre cop pel camí Francès... havia de trobar la forma de seguir cap al Nord en lloc de cap a l'Oest.... i d'aquesta manera, després d'alguns mesos de preparació i recerca, i pot ser amb també amb una certa insensatesa o ingenuïtat, finalment he trobat nom a aquest tercer camí "Frankenstein" que començava pel de l'Ebre, seguia, l'octubre passat pel Castellano- Aragonés i que seguirà, a partir del dilluns 15 de maig, per un petit tram del de La Lana, fins a Mecerreyes i a partir d'allí, per les rutes, senders, carreteres i "camins incerts" que jo mateix m'he "cartografiat" digitalment, gràcies als avantatges que et faciliten les noves tecnologies.

D'aquesta manera i dividit en dos trams, el que començo ara fins a Herrera del Pisuerga i el que faré (si Déu vol), a l'octubre, fins a Oviedo, completaré aquest Camí, possiblement el més personal, complicat i diferent dels que he fet, i que m'he atrevit a batejar amb el nom de "El meu Camí- De l'Ebre al Salvador". De l'Ebre perquè és el territori des d'on vaig començar i del "Salvador" perquè, com en altres ocasions ja he comentat i molts sabran, històricament, la capital asturiana és l'origen de tots els camins. Quin millor final, doncs, que acabar-lo on tot va començar o sigui, a l'inici del ja trescat camí Primitiu, nom que rep per ser l'origen, del qual podríem assegurar, va ser primer itinerari cultural/religiós d'Europa, el Camí de Sant Jaume.

Perquè és a Oviedo i no a cap altre lloc on va néixer, de la mà del rei Alfons II el Cast, considerat el primer pelegrí, des que l'any 834 va viatjar fins a la localitat gallega, avisat pel bisbe Teodomir del descobriment de la tomba de l'apòstol.

La catedral d'Oviedo és coneguda popularment pel nom de "El Salvador", referint-se a Jesús, per això, no em sembla millor opció per acabar el Camí començat el maig del 2022, que la que finalment intentaré aconseguir amb aquesta sèrie de connexions de camins coneguts: el de L'Ebre, el Castellano-Aragonés, un trosset del Francès, al seu pas per Tardajos, i, a partir d'aquesta petita localitat burgalesa, els itineraris que jo mateix m'he preparat per arribar a Herrera del Pisuerga, final d'aquest tram que emprenc demà i on comença l'anomenada Calzada de los Blendios que em portaria, a partir del pròxim octubre, a enllaçar amb el Camí del Nord per posar punt final a aquesta "aventura".

Una "aventura" que aquesta vegada emprenc tot sol pel fet de ser-ho i en la que, ben segur, trobaré a faltar el suport, companyia i complicitat de la meva acompanyant habitual a la qual, en aquesta ocasió, li vull evitar les possibles incomoditats que preveu aquest tram de Camí, que encara transcorre, en bona part del seu recorregut, per l'anomenada "España vaciada", per poblets gairebé deshabitats i, per tant, amb poques infraestructures i serveis per a acollir al peregrí. Un tram ple d'incerteses que voldria convertir en reptes i reptes que m'agradaria transformar en vivències i noves experiències que m'ajuden a continuar creixent com a persona.

Pot ser difícil d'entendre, però quan vaig planificar aquest Camí, encara que no tenia clar per on acabaria discorrent (i de fet encara no ho tinc), ho vaig fer pensant que era una oportunitat per poder fer "el meu propi camí", fora dels convencionalismes, comoditats o, de vegades massificació que he trobat als que he fet amb anterioritat. Volia sortir del "camí marcat", d'allò que, potser sense adonar-nos-en, fem tan sovint també a la nostra vida diària que és mimetitzar les nostres conductes, deixant-nos portar per lo que fa tothom, per les conductes socials "imposades" i que seguim "perquè són més fàcils, perquè és més còmode deixar-se portar que no pas prendre decisions que impliquen un risc".

Potser soc un il·lús, un somiatruites o fins i tot un inconscient, però no vull deixar perdre l'oportunitat, abans que el temps faci la seva feina, d'intentar viure el meu "propi camí", amb els riscos, però també les satisfaccions, que això pugui comportar, perquè de fet, a la vida, també de vegades cal assumir riscos, caminar per camins que mai han estat gambats i trobar sortides als atzucacs que ens presenti.

 

D'aquí a poques hores començo un nou tram d'aquest Camí que sé que va començar a "la porta de casa" però que no tinc ni idea d'on, com o quan acabarà...com la vida mateixa.