El CAMÍ - Capítol 5
 

(El crack de Palència, la jove solitària de Barcelona i el "monjo" de Falset.
15 Maig 2019

Segon dia de camí. Avui etapa Zubiri/Pamplona. Etapa complicada, no per lo que és pròpiament el camí sinó pel tema logístic. Entrar amb un vehicle a una ciutat gran com Pamplona quan no estàs massa acostumada a fer-ho, superava un poc a la cap de logística de "l'expedició" i com que, a grans mals, cal buscar petites solucions, així ho hem fet i he dividit els 24 km d'avui en dos trams.
El primer, des de Zubiri a Zabaldika (13,580 km), i el segon, des de Zabaldika a Iturrama, barri a la sortida de Pamplona, amb lo que he avançat "feina" per demà, ja que m'he situat ja a l'altre extrem de la ciutat, (10,300 km).

Com ho hem fet? Doncs a Zabaldika, a l'entrada de Pamplona, m'esperava Teresa amb el cotxe de suport. Allí he fet el final de la primera part de l'etapa i he conduït jo fins a Burlada, on pernoctem. Un cop instal·lats, he agafat un taxi que m'ha tornat al lloc d'origen i des d'allí, a peu, altre cop camí, per travessar fins a la sortida de la capital navarresa. Un cop allí, autobús i retorn al lloc de descans. dutxa, cerveseta i migdiada reparadora....

Un cop aclarits els temes logístics, anem directament a les vivències del dia, que han estat moltes. Unes provocades i altres sobrevingudes, però totes enriquidores. No sé si cada dia es donaran tantes circumstàncies com han succeït avui, però el Camí ho té això...no cal provocar res, si ha de sorgir, surt i prou!
Per començar, avui he arrancat una hora més tard que ahir, no perquè se'ns hagin enganxat els llençols, sinó perquè així ho teníem programat....i a més a més, avui sí que m'he pogut prendre el cafè en llet i la pasteta abans de sortir des del pont de "la ràbia"...us en recordeu??

El principi del camí, com ahir, "sosso", monòton, silenciós, avorrit i per acabar d'adobar-ho, caminat per un paratge lleig i industrial, unes mines de magnesita que desvirtuen molt l'encant del poble que abandonem.
Com ahir, he esperat poc més d'una hora per començar a interactuar amb els companys de viatge que avançava o m'avançaven.....com ahir la majoria estrangers! Per això he començat preguntant, "where are you from" ( ho dic bé??)...no sé, però tots em responen!!

Els primers interviuats m'han respost que venien del Japó, els segons de Taiwan, els tercers de Corea!!! Ja desesperava en les meves entrevistes quan els cinquens m'han repost: Sudafrica!!!
Segueixo avançat i a uns 50 metres davant meu camina una dona sola, a bon pas. Em costa posar-me a la seva alçada i aconseguir fer la pregunta de rigor:where are you from ?. La resposta em sorprèn: Espanya.
Per fi !! Algú en qui entendrem...ara, al dir el seu "Espanya" i afegeix un extra que encara em sorprèn més: "Però tu no ets espanyol, tu ets català!!.... Ostres !! Tant s'em nota l'accent??

Amb la Laura, la jove barcelonina, camino un parell de km, temps suficient com per a explicar-me que va començar el pelegrinatge ahir, com jo, des de Roncesvalles i que la seva intenció és arribar fins a Santiago. Camina sola i li pregunto si no li fa por. Em respon convençuda i em fa callar: " al camí, mai estàs sol, sempre camines al costat, davant o darrere d'algú". Bona frase. Me l'apunto perquè és veritat. A la vida, com al camí, és de savis caminar al costat, davant o darrere d'algú.. Quina saviesa més juvenil i espontània .
De sobte ens sorprèn a la nostra conversa un edifici al costat del camí. El reconec i li dic que jo he dormit aquí. Ella em diu que també. És la casa d'hostes d'Akerreta, l'hotel rural que a l'any 2009 va ser escenari d'una de les escenes de la pel·lícula de Martin Sheen "The way"... quines casualitats, no? Mentre ens fem les fotos de rigor ens avança un caminat a bon pas. "Buen camino, amigo" li dic, i ell em respon en castellà... el segon, de moment, amb qui em puc entendre.

Deixo a la Laura i apresso el pas per "interviuar" al "velociraptor"... En tinc un fart!! Esbufegant darrere seu solament li puc dir : "por fin, otro español ! ,de donde eres". "De Palència" em respon. Aconsegueixo marcar el seu pas i encetem una animada conversa que s'allargarà fins a Zuriarin, on m'espera Teresa amb l'entrepà i la cerveseta fresca... Això no és fer "el camino" home!!
Bromes a banda, el de Palència m'explica que bé de Toulouse, fa 19 dies que camina i no pensa parar fins a Finisterre, 1400 km!! Un crak genèticament concebut per la seva mare, que actualment supera els 86 anys i que des dels 64 ha fet el camí Francès, el Portuguès, el Antiguo....enfí , una super woman que li ha transmès aquesta fal·lera per la motxilla i la bota.

L'home, del que finalment no he pensat a preguntar el nom, m'ha dit que està jubilat des de fa poc, com jo, i aquesta marató és el "premi" que s'ha concedit per celebrar-ho.
"Y como es que saliste de Tolosa ?", pregunto. "No sé, le pregunté a mi mujer y me dijo, porque no des de Francia ?" em respon.I és que, els homes sempre acabem fent allò que vatros voleu, encara que sembli lo contrari..jejeje. (Sabeu la història del Rei que volia regalar un burro a l'home que demostrés que a casa manava ell ?. Pot ser algun dia us la conto. Ara cal seguir amb el nostre crack.
Seguim xerrant dels fills, dels nets,del temps (diu que potser divendres plourà), del preu dels albergs i de lo car que s'està posant "el camino", quan arribem a Irotz, punt de trobada amb l'entrepà i la cerveseta anunciada. "Buen camino amigo", una encaixada i el de Palència s'allunya entre camps de civada, camí avall, furient, cap a la ja no llunyana Pamplona.

Recuperades les forces, uns minuts després, segueixo el mateix camí fins a Zabaldika. Aquí el camí es divideix i et proposa, o bé seguir vora el riu Arga, o enfilar-te al cim que, a uns tres-cents metres, presideix l'església romànica de Sant Esteve. Em deixo guiar per la intuïció i en lloc d'emprendre el camí planer, vora riu, enfilo fins a l'encimbellada torre del campanar del monument promès. I no em dol haver esbufegat fins a fer cim. Arribo al peu del temple del segle XIII, i quan em disposo a fer quatre fotos, una veu, des de la porta del temple, em pregunta si parlo anglès. "No", responc. "Solamente castellano, catalan y francés"

L'home, d''uns 70 anys, cabell i barba blanca, em respon, visiblement content, en català. "Home jo sóc de Barcelona, però fa gairebé 50 anys que visc aquí. I tu, d'on ets?" etziba. En dir-li que de les Terres de l'Ebre, encara em mira amb més interès i em confessa que la seua mare era de Falset.
Amb aquesta afinitat geogràfica encara ens agafem més confiança i abans d'invitar-me a visitar el temple, m'explica que, des que es va jubilar, ajuda a la comunitat de monges que hi ha a tocar del temple i ensenya el monument als pelegrins que s'interessen a desviar-se uns metres del camí principal. M'ensenya un Crist Crucificat que presideix l'entrada, segons ell, únic a tot el camí a l'hora que m'invita a posar un pòsit (paperet per apegar), al marc que circumda la Santa Figura. Al paperet he de posar un breu desitj que s'ha de complir al final del viatge. Ho faig, però no us diré que he demanat. Finalment, després d'una breu conversa, altre cop sobre fills i néts ( en té 14 de nets, m'ha dit), pujo al campanar per veure i fer un toc a la campana més antiga de tota Navarra, segons m'assegura, Josep Maria, que és com es diu aquesta mena de "monjo" que m'he trobat pel camí.
A partir d'aquí, uns 500 m més enllà, m'he trobat ja amb el cotxe de suport i ha començat la segona fase de l'etapa d'avui, com he explicat al principi.

L'entrada a Pamplona s'ha produït pel tradicional pont de la Magadalena, sense problemes i el recorregut del Camino, pel centre de la ciutat i fins a Iturrama, el barri pamplonès, des d'on, teòricament, hauria de començar demà, s'ha fet amb uns 30 minuts.
Després del dinar i del merescut descans, la tarda s'acabat d'aprofitar fent una visita turística-comercial-gastronòmica al centre de la ciutat dels San Fermins i les tapes. Al carrer Estafeta, clar, i com dos més dels centenars de pelegrins que passejaven per les tavernes delatant la seua condició en veure'ls calçats amb les sandàlies que donen, per unes hores, descans als peus que ens ha de portar per l'etapa de demà.