EL CAMÍ - Capítol 22
"Un tercer tram ple d'incerteses"

28 setembre 2020

Gairebé fa un any i mig, vaig començar el Camí de Sant Jaume des de Roncesvalles. El mes de Maig de l'any 2019 donava inici a un dels primers objectius que m'havia proposat realitzar per donar contingut a la meva nova vida de jubilat. Per diferents motius logístics (i pot ser inconscientment per allargar més aquest propòsit), el camí el vaig planificar per fer-lo en 4 trams, dos dels quals ja els he fet i el tercer el començaré d'aquí a poques hores.
Com que tampoc volia que el temps acabes desdibuixant l'experiència ( i experiències) que em posaria a l'abast el camí, vaig començar una mena de diari on, en els 21 capítols anteriors, he intentat explicar lo més destacat d'aquestes.
El Camí és una experiència molt personal, que cadascú viu a la seva manera, i, tot i que cadascú segurament el comença per una raó concreta, m'atreviria a dir que al llarg del seu recorregut ens va mostrant totes les seves cares,
De fet i en el meu cas, fins i tot en la concepció general de cadascun dels trams, fins ara, ha estat diferent.
 

El primer, entre Roncesvalles i Navarrete, va ser la descoberta, el primer contacte. Aquella novetat que no et permet fixar-te en els petits detalls, però que et prepara per a la resta de camí. El vaig fer sol, en companyia de la meva estimada Teresa, encarregant-se de l'avituallament i avançament del cotxe a cada etapa.
El segon, entre Navarrete i Sahagun, no va ser tan interior perquè vam poder gaudir de la companyia dels amics Marisin i Mingo. Va tenir un altre sentit i ens va permetre una vivència en equip. Una convivència més perllongada i intima, i en una situació fora de l'àmbit habitual amb què ho fem amb aquests amics de tants anys i que, òbviament, provoca noves situacions.

 El tercer, que, si Déu vol, començaré demà 29 de setembre amb el desplaçament fins a Sahagún, i que tinc previst continuar fins a La Portela de Valcarce (uns 13 km. més enllà de Vilafranca del Bierzo), se'ns presenta a Teresa i a mi, amb nous reptes. La situació sanitària provocada per la pandèmia que estem vivint, condicionarà, segurament de manera important, aquest tram. Les mesures higièniques de seguretat, les restriccions que pateix el sector serveis, etc, segurament que ens faran viure "un altre camí", sense comptar que, per el que m'he informat i a conseqüència d'aquesta pandèmia, el nombre de pelegrins és notablement molt inferior al dels mesos anteriors al començament de la crisi sanitària.

Segons dades oficials, de l'oficina del Pelegrí a Santiago, l'any 2019, el 58 % dels pelegrins que arribaven a Compostel·la eren estrangers, és a dir més de la meitat. Enguany i segons les mateixes fons, el nombre diari de compostel-les que se segellen cada dia no arriba a les 500, mentre que l'any passat el nombre era d'entre 2 i 3 mil.
És una dada més per creure, sense por a equivocar-me, que el camí, en aquest tercer tram, serà també nou: més solitari, més interior, més diferent en el context que l'envolta, però espero que igual d'intens en el significat personal pel qual cadascun el comencem.

Iniciem, per tant, un nou tram del Camí ple d'incerteses, tantes com té la nostra vida, el nostre camí personal pel dia a dia. Confio que, igual que fem en aquest cas per superar-les, tinguem també, força, seny i encert per arribar sans i estalvis a la nova meta.
Santa Bàrbara a 28 de Setembre de l'any 2020