"A punt de reprendre el Camí"
(Un matí de nervis, un viatge tranquil i un sopar amb història)
27 Setembre 2019
Ha
estat un matí de nervis. Un petit problema mecànic al Suzuki ha estat a
punt de fer trontollar la planificació de la sortida, però, finalment,
tot s'ha pogut arreglar i a les 15h. en punt arrencàvem direcció Navarrete, població on vaig acabar el "primer atac" al Camí, el passat mes de Maig
i des d'on el continuaré, a partir de demà, per fer el segon tram que
m'he proposat i que, amb 10 etapes, m'ha de portar fins a la localitat
lleonesa de Sahagún, en total uns 225 km que afronto amb il·lusió i
ganes per descobrir nous matisos, experiències i misteris del Camí.
Sé que aquest segon tram serà diferent, perquè, com ja vaig dir al capítol anterior, en aquesta ocasió caminaré amb Mingo i Marisin,
gent coneguda i apreciada. Això per un costat potser traurà un poc
d'anonimat i intimitat al meu camí, però per altra banda també penso que
pot aportar noves perspectives a la nostra amistat, amb uns dies de
convivència que segurament ens farà conèixer un poc millor.
Avui poca
cosa més a dir. A les vuit en punt arribàvem al destí i després d'un
bon sopar, abans dels dies austers que ens esperen, ens n'anem a dormir
amb el neguit, amb la impaciència de l'infant que espera el regal del
dia de Reis. Nosaltres esperem els regals que ens pugui aportar el camí.
Dormim a l'hostal "Villa de Navarrete",
en ple centre d'aquesta vila que en altres temps era "la porta" del
regne de Navarra i que compta amb un interessant patrimoni històric i
arquitectònic com l'Església parroquial de l'Assumpció de María, on, els meus companys de viatge, han anat a segellar les seves credencials per primer cop, per deixar constància del seu pas per la vila. L'església es va començar a construir en 1553 i es va acabar ja en el segle XVII. Consta de tres naus i un preciós retaule barroc.
També destaca l'ermita de Santa Maria del Bon Succés. Situada al sud del municipi, en direcció a Entrena. En la seva façana s'observen relleus que fan referències als pelegrins de la ruta jacobea.
Per menjar la meva recomanació és el "Figon del Duque". A banda d'una carta excel·lent i un preu ajustat, Giorgia, la propietària, ens ha fet gaudir, no solament dels sabors dels seus plats, sinó també de la història d'aquestes parets, antigues bodegues medievals del palau del duc de Nájera, que ha recuperat, per a convertir-ho amb un restaurant molt especial.
