EL CAMÍ - Capítol 16

"Zona Militar, Zona Catedral i zona Homo antecessor, homo sense concretar"
 2 Octubre 2019

Avui cinquena etapa, des d'Agés, on ho vam deixar ahir, fins a Burgos. En total 24 km, sense gaires coses a destacar i amb una bona part dels quals, transcorrent per la monotonia urbanística i paisatgística que podem trobar en entrar a qualsevol ciutat. De fet, aquesta és la tercera capital de província que he de creuar fent lo Camí (després de Pamplona i Logronyo), i possiblement aquesta sigui la pitjor de les tres.

Però posem ordre al relat i deixeu que us digui primer que res que, al llit principesc de la casa de l'Aparicio, on hem dormit aquesta nit, no hi ha hagut cap aparició, ni cap esperit dels personatges que l'home ens va esmentar ahir, ens ha vingut a visitar. Hem dormit amb els ulls tancats, com a qualsevol altre llit, sobretot si t'hi poses esgotat i amb ganes de descansar per recuperar forces, pensant en l'etapa que t'espera l'endemà i que, com cada dia, ha començat a les set en punt del matí quan Cinta, Mingo i jo ens hem trobat a la porta de la casa, per emprendre aquesta cinquena caminada amb la intenció d'arribar a la capital burgalesa. Teresa, com sempre, sortirà un poc més tard i desprès d'abonar els 50 euros per habitació, a la mestressa del "mañana, mañana", ja recuperada.
Avui la sortida del trio ha estat un poc diferent, perquè , com hem dormit a Quintanapalla, a uns vuit km de distància d'Agés, ens hi hem hagut de desplaçar amb el cotxe de Mingo per iniciar el recorregut des del lloc on vam acabar ahir.

 

Abans d'arribar-hi, i encara sense cap claror de llum del dia, per la vora de la carretera es veien les llums dels frontals dels peregrins més matiners, que ja enfilaven els primers km de la jornada.
Quinze minuts després, i havent fet el corresponent cafè amb llet i pasta, just quan començava a clarejar, els empreníem nosaltres, avui més abrigats que els altres dies, perquè, a banda que ens movem sempre dalt o baix dels mil metres d'alçada, també notem que fa un poc més de fred que els dies anteriors.

Cap a les vuit del matí ja entràvem als primers carrers del municipi que els arqueòlegs defineixen com "una illa dintre el temps", ja que al seu terme municipal es troben els interessantíssims jaciments arqueològics dels quals en parlaré més tard:Atapuerca.

A partir d'allí, el camí deixa la carretera per a enfilar-se per un pedregós corriol que transcorre durant un bon tram paral·lel als desmanegats filats que delimiten els terrenys d'una zona militar. En fer el cim, una gran creu de fusta amb tot mena d'articles penjats als seus peu i braços: sabates, cintes, fotos, etc.

Després de travessar un petit i feréstec altiplà, ja s'albira la ciutat de Burgos i comença un fort descens cap a la vall del riu Pico, al final del qual trobem el primer poblet, que ens rep amb la imatge angoixant d'una antiga església esfondrada, de la que solament sobreviu la seva campana, miraculosament enganxada a l'espadanya.
Dos km més avall i trobem Cardeñuela de Riopico, on Teresa ens espera ja amb el cotxe de suport i disposada com sempre a fer un poc més lleuger el nostre caminar.
Havent esmorzat, seguim per la mateixa carretera comarcal, travessant Orbaneja (també de Riopico), fins que poc després de creuar el pont sobre l'autopista, tenim l'opció de seguir o prendre la via alternativa que, circumval·lant l'aeròdrom burgalès, ens deixarà a la N-120 ( un cop més), per la que farem l'entrada a la ciutat.

Fins a la catedral de Burgos, punt d'encontre amb Teresa i final d'etapa marcat, tenim encara més de 10 km, monòtons i avorrits, però finalment val la pena, quan pots arribar a contemplar la bellesa i majestuositat del temple gòtic, considerat possiblement un dels més destacats de tot el Camí de Sant Jaume i el tercer de la península, si ens fixem en les seves dimensions.
Construïda entre els segles XIII i XV, la catedral de Burgos, avui dia és l'única catedral d'Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Cap a les 13.40 h ens trobem tot el grup a la gran plaça que presideix el monument i deixem la visita per a demà. Avui tenim pressa. Tant ens va agradar ahir el dinar, tracte i preu al de la basca de Olmos, que, com que hem de tornar a Agés a buscar el cotxe de Mingo, hem decidit que tornarem a provar els seus plats.

A més a més, hem concertat visita al jaciment arqueològic d'Atapuerca, que es troba a pocs km del restaurant. No podem deixar passar l'oportunitat de conèixer de prop aquest conjunt de jaciments arqueològics i paleontològics que es troben a la serra d'Atapuerca i on, durant els darrers 40 anys d'excavacions, s'han descobert algunes de les restes d'éssers humans més antics de la península Ibèrica.
Per poder visitar el jaciment, s'ha de reservar prèviament al telèfon 947421000. El preu de la vista, per als pelegrins és de 5 euros per persona. Cal estar preparat a les 17.30 al Centre d'Interpretació, des d'on ens traslladaran, en autobús, fins als jaciments.

En arribar i després de protegir-nos amb els cascs blancs, Eva la monitora i una de les arqueòlogues investigadores, ens ha portat milers i milers d'anys enrere en el temps, amb les acurades explicacions sobre el que és i representa per a la història de la humanitat, aquest jaciment. Durant més d'una hora hem fet el recorregut pels tres jaciments que es poden visitar. Primer el de la Gran Dolina, amb restes de l'Homo antecessor amb, almenys, una antiguitat de 800 000 anys. Al de la Sima de l'Elefant, altres d'una espècie d'Homo sense concretar i d'1,2 milions d'anys d'antiguitat. També es pot visitar el denominat, La Galeria. Aquestes restes van quedar al descobert en construir una línia de ferrocarril al segle XIX.

El jaciment ha estat declarat Espai d'Interès Natural, Bé d'Interès Cultural i Patrimoni de la Humanitat.
El camí, avui ens ha mostrat una altra de les seves moltes cares.