EL CAMÍ - Capítol 3 -
13 Maig 2019
Tot camí té un inici i avui hem arribat al punt de sortida del que em proposo fer a partir de demà: Roncesvalles.
La sortida, a l'hora prevista des de Santa Bàrbara. El camí pausat, sense presses, sense autopistes. Pujant tranquil·lament cap a Navarra, travessant per carreteres secundàries. El temps és el nostre millor tresor. Ara mateix ens podem permetre el luxe d'estirar-lo a la nostra conveniència i aquesta tranquil·litat amb què ens anàvem desplaçant, ha tingut la seva primera recompensa.
Al voltant de les 13:30 h, estàvem travessant encara la província de Saragossa, era hora de dinar, teníem gana i com avui anàvem en ruta i portàvem el pícnic de casa, hem decidit que pararíem al pròxim poble que trobéssim, i aquest poble ha estat un amb un nom tan bonic que fins i tot té una cançó dedicada:"Sierra de Luna". En veure el nom del poble m'ha vingut de seguida al pensament una cançó que havia escoltat cantar a la meva mare, al Cel sigui, tantes i tantes vegades mentre plagàvem olives..."Un carretero que viene, cantando por el rabal, lleva en el toldo pintada, lleva en el toldo pintada un Virgen del Pilar"........
Que voleu ?, per a un altre potser no tindrà massa significat, però per a mi ja ha estat una primera "casualitat", molt casual!!.. Tants de pobles com hem travessat per aquest Aragó, camí de Navarra i deturar-nos a Sierra de Luna per fer l'àpat.....Misteris...casualitats...fantasies meues ??.... Pot ser, però no he pogut reprimir un moment d'enyorança molt sensible i personal.
Avui poca cosa més. A les cinc de la tarda estàvem a Roncesvalles (Orreaga), a l'oficina del pelegrí a buscar la nostra Credencial. Davant nostre unes joves orientals preguntaven, visiblement cansades, per dormir a l'alberg.
En sortir, un Sol de mitja tarda, era malferit pel ventet del nord emprenyador i gelat que feia arrecerar els pelegrins a la placeta, a la terrassa de La Posada, buscant l'escalf i encara que no els entenc, intueixo que estan parlant i intercanviant les vivències de la jornada, amb tantes llengües diferents que, mentre em prenia el tallat, em semblava estar a una Babel pirinenca. Quants idiomes diferents escoltàvem!!.... Un poc més avall, a la dreta de la carretera, albiro el cartell que indica que estem a 790 km del nostre destí!!!
Abans de mal escriure aquestes apressades quatre ratlles d'avui, un reconfortant i auster sopar del pelegrí a l'alberg "El Palo del Avellano" a Zubiri, final de la primera etapa de demà.
Davant nostre un solitari caminant, pot ser coreà, també està sopant i em crida l'atenció com anava fotografiant tots els plats que la mestressa li treia i els assaboria amb una parsimònia, com si d'un ritual diví es tractés. Un poc més enllà, una gran taula era compatida per homes i dones, joves i grans, parlant, segons he pogut escoltar, amb tres llengües diferents.... i s'entenien, conversaven, compartien. Aquest és un altre "misteri" del camí.
I bona nit, demà a les set he d'estar al km 790, per començar a restar el meu.
