EL CAMÍ - Capítol 2
"Tot a punt"12 Maig 2019El
meu primer "camí" el vaig fer l'any 2000, des de Sàrria i formant part
d'un nombrós grup de peregrins que havia organitzat mossèn Toni Borràs,
amb motiu del Jacobeu compostel·là. Va ser una bonica experiència que
recordo amb molta emotivitat perquè em va permetre descobrir alguns dels
"misteris" que envolten aquesta fita que es marquen cada any milers de
persones de tot el món.
Perquè el Camí va més enllà de
lo
purament espiritual o religiós que, òbviament, és la seva primigènia
raó de ser, però el Camí també és natura, paisatge, esport,
sociabilitat, turisme, cultura, vivència, història, gastronomia, esperit
de superació, tolerància, sofriment, alegria.
...etc...
Des
d'aquella primera enriquidora experiència, just encetant el nou
mil·lenni, van passar alguns anys fins que em vaig tornar a sentir
cridat per la seva màgia. Va ser l'any 2010 quan em vaig sumar a les
sortides que organitzaven un grup reduït de veïns del nostre poble,
encapçalat per
Arturo Monllau.
Amb ells vaig tenir quatre experiències que em van permetre arribar tres vegades més a Santiago, un any des de
Ribadeo, l'altre des de Valença do Minho a Portugal, l'altra des
de El Ferrol i encara vaig fer una quarta sortida amb ells, que ens va portar des de la capital compostel·lana fins a Finisterre.
Ara,
un cop jubilat, trobant-me en forma, tot i uns petits problemes de
genoll que, segons prescripció mèdica, no han de ser impediment, estic a
punt d'emprendre la sisena i definitiva. Vull fer el camí en solitari
, (amb el suport logístic de la meva estimada, Teresa).
El
vull viure des de dintre, sense interferències, gaudint de cada
quilòmetre en solitud o en companyia d'estranys, amb qui intercanviar
silencis o paraules, assaborir el paisatge, posar a prova la nostra
capacitat física, endinsar-nos en les nostres cabòries sense la pressió
del dia a dia, conèixer el valor de l'esforç de cada petjada per arribar
al final de cada etapa, perquè el Camí és una metàfora de la vida
mateixa, aquesta vida, única,
caducifòlia, i que de vegades, de tan ràpida com la vivim, ni ens permet prendre consciència de les petites coses que ens perdem.
En
aquesta sisena ocasió, si les forces i la salut m'ho permet, el vull
fer sense presses, a poc a poc, assaborint-lo. Per això l'he dividit en 5
trams d'uns 150 km cada un, per recórrer el total de més de 770 km del
Camino, entre enguany i l'any que ve.
Demà tinc previst arribar al punt de partida,
Roncesvalles i dimarts, començar la primera etapa.
Aquests
posts, com ahir vaig explicar, no tenen altra pretensió que servir-me
de diari de la meva experiència i compartir-la amb aquells que els hi
pugui interessar i tingui ganes de llegir
...i si encara no ho heu fet, pot ser animar-vos a assaborir aquesta experiència.
