Avui fa un any vaig escriure aquests versos desprès de la meva passejada matinal per la platja Romana a Alcossebre. Un cop més, la natura ens mostra de forma gràfica lo transitòria i fràgil que és la nostra existència. En aquest cas, el frec constant de els ones contra els durs penya-segats que, amb el temps, s'acabaran convertint en els minúsculs grans de sorra que trepitjo, em va fer reflexionar sobre com de fràgil i evanescent és també la nostra existència i com el desgast constant  per la supervivència al dia a dia, ens acabarà convertint també en pols, fins i tot als mes forts, als mes poderosos...com al més dur dels penya-segats.    

 

EVANESCENT

 

Avui, com ahir i com demà

 el blau platejat

acarona la roca.

A voltes amb folla dansa

per mostrar la seva força. 

Altres, sense pressa, assenyat,

sabedor de que, amb el temps,

serà sorra lo que era penya-segat.

 

Així també a la vida,

les ones del día a día

no ens paren de colpejar.

A voltes amb folla dansa

ens mostren la seva força, 

altres, amb compàs apaivagat

sabent que, amb el temps,

serà Res lo que avui és Tant.

 

J.Roig

Alcossebre 26-10-20

8 matí