dilluns, 22 de novembre del 2021

 EL CAMÍ - Capítol 12   

"La porta del cementiri, el començament de la verema i l'home que em va ensenyar que era un guardaviñas "

28 Setembre 2019

Encara que pugui semblar incomprensible en una persona de la meva edat, no ho he pogut reprimir. La nit ha estat neguitosa i he donat mil voltes al llit, nerviós esperant que es fes de dia per començar a caminar els primers quilòmetres d'aquest segon tram del Camí. Finalment, quan la primera llum de l'alba ha tret el nas pel balcó de l'habitació de l'hostal "Villa de Navarrete", on hem fet nit, no m'he pogut aguantar i m'he aixecat, he obert la balconada i mirant cap al cel, he respirat tranquil, ni un núvol i una temperatura que invitava a posar-se poca roba.

Encara m'he hagut d'esperar una bona estona perquè amb els companys de camí, com que avui l'etapa fins a Nájera era curta (poc més de 18 km.), era dissabte i anit va fer un poc de gresca, vam acordar que no portaríem massa pressa per començar a rodar.
Finalment i exactament quan sonaven tres quarts de nou del matí al campanar de l'Assumpció, Teresa ens ha fet la foto de sortida i ha començat el nostre pelegrinatge.

A la sortida del poble hem de compartir camí amb carretera, però de seguida veiem la primera fletxa groga que ens marca la ruta a seguir. Està tot just després del cementiri, que deixem a l'esquerra i del que destaca la seva magnífica portada romànica del segle XII. No m'he pogut estar de fer una de les primeres fotos del dia. 

 Una parella de joves que portava darrer meu, he notat que reien, un poc perplexes segurament, que fes una foto al fossar. Després en arribar a la seva alçada, he sabut que un era italià i l'altre japonès. El primer parlava un poc de castellà i he intentat d'explicar-li el valor arquitectònic de la portada d'un romànic tardà i un dels pocs monuments d'aquestes característiques que es conserven per La Rioja. La portalada, procedent de l'antic Hospital de San Juan de Acre, és considerat com un dels monuments més interessant de la població.
Amb la conversa amb l'italià, Marisin i Mingo se m'han distanciat i he hagut d'apressar el pas i ni m'he adonat que el paisatge ha canviat completament respecte del que recordo haver travessat el passat mes de Maig.....camps de blat, gira-sols, boscos...
Aquí no, aquí les vinyes són les ames, les protagonistes absolutes. No hem d'oblidar que estem a La Rioja Alta, que és 29 de Setembre i que, prematurament, el raïm ja està madur i a punt de veremar.

Embadalit amb el paisatge i el pensament, davant meu veig a la parella que s'encaren amb un pagès que està recollint uns carrolls de raïm que han vessat del remolc on, una colla de veremadors, estan fent la seva feina. Quan arribo escolto a l'home explicant-los-hi que han hagut de començar a veremar perque la fruita està ja madura. "Normalmente, en esta zona empezábamos unos dias antes del Pilar. Este año, con las elevadas temperaturas de este verano, hemos empezado hoy al vendimia".
Jo hi poso cullerada i pregunto quines varietats de raïm són les que cullen. L'home m'explica que aquella vinya té ceps antics de la varietat típica de la zona, la garnatxa negra. ""Como las cepas són viejas, dan calidad, però poca cantidad, por eso tenemos que complementarla con otras más modernas"
Acabem la conversa per seguir camí, però mentre el trio avancem per tornar al camí, l'home ens vol complementar la seva lliçó vitivinícola: "Ahora estamos acabando de vendimiar la variedad de Viura que és una uva blanca. Si quiren coger algunos racimos ,cójanlos, es una buena uva". Agraim a l'home el detall, però ja hem avançat uns metres i els ceps que ens queden abans de traspassar la parcel·la, ja estan buits... Hem arribat tard.
Seguim avançant, Marisin amb pas decidit, Mingo més tranquil. De sobte ella ens solta un "i si xalo". Sorpresos preguntem el perquè del divertiment. "De caminar, de travessar aquests paisatges, de parlar amb la gent amb aquesta tranquil·litat, d'aquesta pau. Tot sembla que va més lent ", respon. Anem bé, comença a descobrir la màgia del camí.

Parlant i filosofant humilment sobre el paral·lelisme de la vida amb el Camí, arribem a una cruïlla. Hi ha un cartell que indica que pots seguir recte, o desviar-te poc més de dos km per arribar al llogaret de Ventosa, on antigament hi havia un hospital de peregrins, lo que demostra la seva rellevància jacobea. També ens indica que podrem veure l'església parroquial dedicada a l'advocació de San Saturni. 

Les invitacions monumentals ens animen a desviar-nos de la ruta principal i fer aquests km de més.... encara que, si he mde dir la veritat. el motiu real de la decisió és que a Ventosa ens espera l'avituallament. Quan arribem,Teresa ja té el pa acabat de comprar i preparem els entrepans de pernil, que mengem amb gana i amb ganes de seguir camí. Ens quedem dues hores més fins a Nájera.

 

A partir d'aquí, seguim trobant gent de diversos orígens. Una nord-americana (de Sant Francisco) una dona de les illes Seychelles !! Tres més que em diuen que caminen des de Le Puy-en-Velay, a la preciosa regió francesa de l'Auvernia. Un alemany de llarga barba que camina .."slowli" (entenc que em diu), perquè té mal a la cama dreta, que m'assenyala....i molts asiàtics, no podia ser d'altra forma.

Amb tanta interacció, i mentre vaig fent fotos i trossets de pel·lícula sobre lo que vaig vivint, els meus companys de viatge s'han tornat a distanciar. Els veig a uns 300 m. S'estan fent fotos dalt d'un turó on hi ha enclavada una estranya construcció de pedra. Abans que arribi a la seva alçada, ells reprenen la marxa, mentre jo veig un home que, amb pas apressat i portant una canya com a bastó, camina en direcció contrària a la que ho fem tots. Amb una rialla d'orella a orella per que entengui que parlo amb ironia li dic "Buen camino peregrino, però creo que va en dirección contraria". L'home s'atura, entén la meva broma i comencem a parlar... més de 10 minuts !! M'explica que viu a Nájera però que ell és d'un poblet abans d'arribar a San Millan de la Cogolla. "Lo conoces, has estado en San Millan ?" Li dic que si, i que sé de la seva importància com a un dels centres de cultura més importants de l'edat mitjana, però que no l'hem inclòs com a part del camí ,tot i que hi ha una variant que t'hi porta. La nostra intenció és visitar-lo demà, des de Santo Domingo de la Calzada.
"Ves la sierra que hay al fondo, és la sierra de la Demanda. El pico más alto supera los 2.200m. i detrás está la estación d'esquí de Ezcaray"

L'home té ganes de parlar i m'explica que, abans, al voltant de Sant Millan, als peus de la Serra i per l'elevació del terreny i la baixa temperatura, no es podia cultivar vinya. "Ahora se hace el mejor vino de la Rioja", assegura satisfet.
Li dic que he de seguir camí, però ell encara em vol explicar que l'estranya construcció cònica de pedra que tenim al darrere, i on es feien les fotos la parella, es diu un "guardaviñas". "Y eso para que servia para vigilar que no se robara la uva en la epoca de la vendimia ?" pregunto ignorant de . "No hombre no. Esto servia como refugio a los labradores en caso de lluvia o granizo", em diu satisfet de la lliçó que m'acaba de donar.
 El deixo, però encara em diu que vol pujar a un altre turonet més amunt, perquè un amic li ha dit que des d'allí es veu una magnífica vista de la vall del Najerilla, riu que travessa de banda a banda la població on acabarem avui l'etapa. En donar el següent revolt, la veig estesa al meu davant: Najera.
Apresso altre cop el pas a veure si puc aconseguir atrapar la parella per entrar tots tres junts a la ciutat. Ho aconseguiré??
Doncs això ja serà material per a demà, perquè avui i per ser el primer dia, no ha estat malament, no?. Són dos quarts de dotze i he de descansar. Demà més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

  EL MEU CAMÍ- DE L'EBRE AL SALVADOR Capítol 80 - Etapa 19  (Hontória del Pinar- Santo Domingo de Silos) "La dona del pont, e...