EL CAMI  - Capítol 34

𝗟𝗲𝘀 𝘃𝗶𝗲𝘀 𝘀𝗲𝗰𝘂𝗻𝗱𝗮̀𝗿𝗶𝗲𝘀, 𝗿𝗶𝘂𝘀 𝘀𝗮𝗹𝗮𝘁𝘀 𝗶 𝘃𝗶𝗹𝗲𝘀 𝗺𝗲𝗱𝗶𝗲𝘃𝗮𝗹𝘀 𝗶 𝗽𝗼𝗹𝗲̀𝗺𝗶𝗾𝘂𝗲𝘀

 

 El desplaçament fins al lloc de sortida per prosseguir el meu camí, sempre l'he programat perquè tingui el seu atractiu, defugint el convencionalisme de la via més ràpida i buscant alternatives que ens permetin descobrir altres territoris allunyats de les autopistes i gaudir del viatge sense presses.

Ahir, mentre Teresa conduïa per carreteres secundàries en mig de la Meseta castellana, em feia aquesta reflexió, "pot ser de tant en tant, a les nostres vides, també hauríem de caminar per vies secundàries, per poder gaudir i valorar tot allò que se'ns escapa quan ens deixem portar pel ritme que ens imposa la rutina del dia a dia. Deixem alguna vegada l'autopista per on circulem còmodament, però amb pressa i sense gaudir del moment present. Atrevim-nos ha agafar altres rutes per descobrir a les nostres vides nous paisatges, nous reptes, nous jos"

Mentre estava pensant en aquestes cabòries, mig adormit, la meva piloto m'advertia que ja estàvem arribant a Sigüenza un dels pobles medievals més reconeguts del país i famós a part de pel seu monumental castell, avui convertit en Parador Nacional, destaca entre altres monuments per la seva catedral datada al segle XII, on s'hi pot veure el famós "Doncel de Sigüenza", artística escultura funerària tallada en alabastre d'un enorme valor artístic, que representa el jove cavaller de l'Ordre de Santiago.

El viatge segueix per una carretera local de la província de Gaudalajara que ens portarà fins a Imón, un petit poble que, amb menys de 40 habitants en l'actualitat, és conegut per les seves singulars salines, que segons sembla ja haurien explotat el romans, però que el seu auge no sobrevindria fins al segle X, convertint-se en les més importants de la zona. Avui dia estan abandonades, però la imatge, amb les basses de decantació i assecatge i les sínies, datades al XVII i encara en prou bon estat de conservació, donen una imatge bucòlica al nostre pas pel llogaret i abans de creuar el pont sobre el Rio Salado que rep el seu nom perquè travessa materials molt solubles que fan que l'aigua es carregui de clorur de sodi i donaren origen a les salines esmentades.

La carretera ens porta ara fins a Atienza, vila declarada com a conjunt històric artístic i per on, entre altres passaria el mateix Cid Campeador o el llegendari personatge de Don Quixot.

A partir d'aquí, tenim per davant un bon grapat de kilòmetres sense pobles, un paisatge semidesèrtic, situat entre els 1300 i 1400 metres d'altitud i sembrat de molins, no els de Cervantes, sinó els d'una potent companyia elèctrica. Finalment i albirant a la llunyania i a la nostra esquerra els cims nevats de la serra madrilenya, creuem el límit amb la província de Segovia que ens portarà fins a Ayllon municipi declarat Conjunt Històric - Artístic de caràcter nacional, entre altres consideracions que el presenten també com un dels pobles segovians més bonics i per on hi van passejar personatges reals com Alfons VI i VII o Ferran III i IV.

Emprenem de nou ruta cap a Aranda de Duero. La via ara es converteix en una serpentejant carretera per resseguir el perfil de l'embassament de Linares, al bell mig del parc Natural de Hoces del rio Riaza, que creuem entre les seves volcàniques parets de lava petrificada.

El Sol comença a davallar cap a l'Oest i estem cansats. Fa més de vuit hores que conduïm alterant-nos al volant i tenim clar que avui no arribarem a la Portela...és igual, no portem pressa i volem seguir gaudint del viatge i dels llocs per on passem.

Així que arribats a Aranda de Duero, decidim que farem una horeta més de trajecte, creuarem per fora Valladolid i consumirem 22 kms. més fins a la ciutat de Tordesillas, coneguda per ser la ciutat del famós tractat que porta el nom de la vila, per ser el lloc on la Joana I de Castella (Joana la Boja) fou tancada durant 46 anys pel seu fill Carles I, i, malauradament, també popular per ser el municipi on es du a terme el polèmic Toro de la Vega.

Hi arribem passades les set de la tarda i ens acomodem a l'Hostal San Antolín a pocs metres de la plaça major del poble on hi acudirem després de fer un tomb pels carrers de la vila i visitar alguns dels seus monuments, com la casa del Tractat de Tordesillas o les esglésies de Sant Antolin o la de Santa Maria, on un grup de feligresos estan en plena plegaria del mes de Maria.

 Tornem a la plaça major, datada del segle XVII i d'on destacaria les façanes amb grans finestres i balcons, dissenyats especialment per poder veure els festejos i espectacles que s'hi duien a terme. Ens crida l'atenció la concentració de bars que hi ha baix la seva porticada i la pancarta que presideix l'ajuntament, "Si a la lidia del toro de la vega".... Sense comentaris!

Marxem prompte a dormir. Demà hem d'arribar a la Portela i començar la primera etapa, tot i que la previsió del temps indica que plourà i farà fred. Ja ho veurem, com sempre dic, el camí està ple de sorpreses...com la vida.

 

Tordesillas- 13 Maig 2021