EL MEU CAMI - Capítol 41
𝗨𝗻𝗮 𝗻𝗶𝘁 𝗳𝗲𝗶𝘅𝘂𝗴𝗮, 𝘂𝗻𝘀 𝗽𝗶𝗻𝘁𝗼𝗿𝘀 𝗮𝗺𝗯 𝗴𝗿𝗮𝗻𝗼t𝗮, 𝗲𝗹 𝗠𝘂𝗿 𝗱𝗲 𝗹𝗮 𝗦𝗮𝘃𝗶𝗲𝘀𝗮 𝗶 𝘂𝗻𝗮 𝗵𝗶𝘀𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗶𝗻𝗮𝗰𝗮𝗯𝗮𝗱𝗮

 
La nit passada no he descansat massa bé. La caseta de conte de fades, on hem passat la nit, estava calefactada per una estufa de pellets i el fet de no poder apagar-la (perquè no sé com funcionen aquestes andròmines, i tampoc ho vaig preguntar), i pensar que havia de dormir amb el foc encès, m'ha tingut tota la nit intranquil i submergit en un entreson. Finalment, a les sis ja no m'he pogut estar i m'he preparat per afrontar la penúltima etapa, encara endolorit per la trencacames d'ahir i estovat per la manca d'un repòs regenerador.
L'energia, potser el nervi d'estar arribant al final d'aquesta aventura i, naturalment, la màgia del camí, han tornat a aparèixer un dia més i al cap d'uns minuts d'emprendre la marxa pels 28 km que separen Castañeda de O Pedrouzo, el pas es regularitzava al seu ritme habitual i l'insomni de les hores anteriors es tornava a convertir en curiositat i fixació per gaudir de tot alló tan senzill, però al mateix temps tan complex i vital, que m'envoltava: la natura.
I és que aquesta etapa, a banda d'això, no té molt més interès, així que, a bon ritme i en una hora mal contada, m'he plantat a Arzúa, on he aprofitat que ja hi havia algun bar obert, per posar quelcom calent al cos i prosseguir la marxa fins al lloc acordat ahir amb Teresa per fer l'encontre per esmorzar.
Deixo enrere aquest municipi, famós sobretot pels seus reconeguts formatges de llet de vaca de la DOP Arzúa- Ulloa, per l'empedrada rua do Carme, fixant-me en els seus porxos i façanes revestides de fusta i, ràpidament, em submergeixo en un entorn més rural fins a arribar a l'antiga font dels Francesos, restaurada fa uns anys, però sembla que sense respectar massa l'original. Després de fer la foto, i en pocs minuts, arribo al fons de la vall per creuar el riuet Vello.

Uns metres més endavant i al mig del camí, veig una furgoneta i dos operaris amb granota groga (us heu fixat que aquesta peça de roba de treball té nom d'animal?. Perquè deu ser que en castellà es diu "mono" i en català "granota" ?). En fi, pensaments que li venen a un al cap.
Deia que hi trobo dos funcionaris de la Xunta de Galícia. Un està repintant la descolorida fletxa groga que hi ha a totes les fites que trobem al camí per indicar-nos la direcció correcta que hem de seguir. El segon, no fa res. Bé, sí, se l'està mirant com pinta. Per mantenir-lo un poc ocupat, se m'acut preguntar que com és que ho estan pintant ells, si jo tenia entès que del manteniment de les guies de camí se n'encarregaven els ajuntaments. L'home, sense massa ganes em diu que això era abans, però que no era operatiu.
"Unos concellos hacían un mantenimiento periódico y cuidado, mientras que otros ni se preocupaban. Galicia tiene en el camino una buena fuente de ingresos y ha de dar un buen servicio de orientación al peregrino, por eso la Xunta, hace unos años se encarga del mantenimiento", m'informa.

Una bona i coherent explicació que subscriuré amb la foto adjunta que els he fet...això si, després de demanar-los-hi permís.
A partir d'allí he prosseguit altre cop la feixuga ascensió fins a A Peroxa on hi ha l'encreuament de camins on ahir vam decidir, amb Teresa, que seria el lloc d'avituallament. Vull fer altre cop una especial menció a la meva companya perquè tot i que ella no camina pel problema de genoll que té, estic convençut que es mereix tant com jo, o més, l'anhelada composte-la. El que no coneix l'orografia gallega i el laberint de carreteretes i camins veïnals, no es pot imaginar el complicat que és accedir al lloc on coincideixen el camí sant i aquests altres...i avui ho era especialment. Per això, tot el meu reconeixement i agraïment públic a la seva gran tasca de suport per fer-me - com al de la vida- més planer el camí.
Destacar també que avui es nota que estem arribant a Santiago. L'afluència de peregrins, sense ser exagerada, és molt més fluida que els dies precedents. Mentre esmorzo, conto que han passat 5 grups d'entre sis i dues persones. A banda d'això i un cop ben esmorzat, els km passen a un ritme monòton i sense res que tingui interès de comentar.

La monotonia es trenca en arribar a l'alçada de Taberna Vella, uns 14 km abans d'arribar al final d'etapa. Allí podíem dir que, un gurú anomenat Bruno, intentava dur a terme un projecte vivencial anomenat El Mur de la Saviesa, emplenant la paret del seu establiment, que dona al camí, amb folis amb màximes, pensaments filosòfics i cites bíbliques. El caminant que no porta pressa, pot passar una bona estona reflexionant sobre les qüestions que planteja. Jo m'he quedat en dos. "La saviesa requereix humilitat i una ment inquisitiva. La humilitat ens fa reconèixer la nostra ignorància respecte de certs assumptes. Una ment inquisitiva ens ajuda a entendre'ls millor"
I l'altre, "La lliçó més important que ha d'aprendre la humanitat és que una societat que no viu en harmonia, està destinada a destruir-se a si mateixa"

Reflexionant sobre aquestes dues premisses, amb les que coincideixo al cent per cent i a les que jo i inclouria algunes observacions més, continuo fent camí entre arbredes de roures i eucaliptus fins a arribar a un punt del camí on les fites et marquen dues alternatives per arribar a O Pedrouzo. Una més curta i l'altra que et fa donar un petit tomb fins a l'ermita de santa Irene. Decideixo emprendre la segona opció. És una decisió aleatòria, irracional, intuïtiva...i màgica un cop més, perquè, sense buscar-la, allí em trobo una altra de les històries que em reserva el camí. La d'Iliana.
Però això ho hauré de deixar per al pròxim capítol, perquè tanta vitalitat matinera, tan poc descans nocturn per culpa dels pellets, tanta costa i km, amunt i avall i a aquesta hora superades les 11 de la nit, confesso que la meva ment em comença a demanar repòs, i la història d'aquesta jove advocada colombiana, que també amb soletat va fent camí, però amb unes vivències tan poblades, que mereix un estat d'atenció, millor que el que ara m'està vencent. Bona nit i un merescut descans.
Per demà, darrer capítol d'aquest "camí", cal estar ben despert.

O Pedrouzo 19 maig 2021