El CAMÍ - Capítol 7
"Dia d'aigua i vi i l'Speedy Gonzalez del Camí"
17 Maig 2019
Anit, com ja apuntava a les darreres
línies de l'anterior post, la pluja va fer acte de presència i
durant tota la nit, encara que molt fina, no ha parat de caure. A les
6.30h, quant m'he despertat, encara continuava. Tot i això, i com
que tampoc era torrencial, no he desistit del meu propòsit i m'he
preparat per iniciar el tram que em portaria des de Mañeru, on la
vaig acabar ahir, fins al petit municipi de Azqueta, 9 km més enllà
de la bonica ciutat navarresa de Estella, on pernoctarem. En total 25
km que he completat en 5 hores i 11 minuts, tempo que inclou les
moltes parades per contemplar el paisatge, fer fotos i vídeos,
esmorzar...i posar-me i treure'm l'impermeable, perquè la pluja,
encara que dolça, no ha parat gairebé en tot aquest temps.
Com deia, avui no hi ha histories tant interessants com ahir, perquè el camí estava molt menys transitat que altres dies. Destacar solament que a la sortida de Mañeru m'he trobat el Lovir (recordeu el brasiler de Paraná?). Avui anava acompanyat d'un altre brasiler, del que ja em va parlar ahir, que també està fent el camí com ell. Ens hem saludat. Ells ha fet un selfi dels tres i jo he seguit camí al meu ritme.
He de dir que, dels pocs caminants que avui he avançat o m'han avançat, no en hi havia cap d'espanyol o catalá. M'he saludat amb una parella d'australianes molt simpàtiques i hem rigut quant els hi he dit que el primer dia de pelegrinatge vaig coincidir amb un jove dels seu país/continent.....“Hey ..we are also young!! “ ( Eh, nosaltres també sóm joves !), m'ha respost una d'elles amb una rialla que s'anat perdent mentre jo tornava a agafar el meu pas i seguia avançant sota la pluja i pràcticament en solitari.
Amb aquesta monòtona companyia del xip..xap..he seguit una parell més de km fins que, abans d'arribar a Lorca, m'he trobat amb tres noies que, davant meu, em feia l'efecte com si caminessen a ritme, un poc ballant. En apropar-me a elles a banda de saludar-les, he intentat fer broma amb la seua curiosa forma de fer el camí. Una d'elles, m'ha respost...no sé que ha dit perque no l'he entès, així que com qui no vol la cosa, perque igual m'ha dit algo que no sona bé jejeje, els hi preguntat d'on eren.. italianes, m'han dit !! Menys mal que podré conversar un poc...també parlo italià.. jajajaja.
Bé, al menys l'entenc més que l'alemany ! Total, eren joves que s'han conegut al camí. Dos de Roma i una de Torí. La de Torí vol arribar a Compostela. Les altres dos, fins a Burgos i jo fins l'entrepà i la cerveseta fresca que Teresa ja m'hauria preparat a la sortida del poble al que arribàvem i al que s'accedeix per una pronunciada costa, al final de la qual m'esperaven dos Testimonis de Jehova !! Sí, sí, la parella (un home i una dona) reben als pelegrins amb la seua perspectiva de la paraula de Deu i repartint prospectes per buscar seguidors. No sé si desprès de pujar esbufegant la condemnada pendent, els pelegrins tenen moltes ganes de prèdiques.
Poca cosa més avui que contà... bé si. Us he de parlar del Speedy Gonzalez que m'he trobat avui arribant a Estella. M'ha dit que portava recorreguts “two thousand km”. Això són dos mil, no ??. No m'ha donat temps per preguntar res més perquè l'home a accelerat d'una manera que no havia vist mai. Mira que jo em considero un caminat rapit, però ni mínimament comparable amb ell. I us explico perquè. Els que coneixeu la zona, sabreu que en sortir d'Estella, el camí passa per la font del Vi i el Monestir d'Irache, dels en parlarè desprès. Abans d'arribar a la font del vi, el camí passa per la farga d'un artesà que treballa cara al públic i tè exposades una sèrie de peces de ferro molt curioses. “Speedy Gonzalez”, ha frenat, ha tret la càmera de fotos i s'ha posat a fotografiar-ho tot. Jo he aprofitat per avançar-lo, però m'he tingut que parar, com és tradició, a la font del vi, per fer un traguet, a corre cuita, abans de que arribes el meu veloç company.
Encara no havia tornat a calçar-me la motxila, que ja l'je vist que pujava disparat....i menys mal que, lo de la font també li ha fet gràcia i s'ha tornat a parar. Jo he apretat altre cop, aprofitant la nova oportunitat per posar metres entre els dos (reconec que m'he picat), i ja em donava com a guanyador de la “cursa”, a menys de dos quilometres del punt d'arribada a Azqueta, quant he tornat ha sentir un tropell inconfusible. M'he girat i he vist la seua “malefica” rialla guanyadora i un subtil, però entenedor, “el vino.. el vino, que me da fuerza”. (Imagineu la frase dita en castellá per un alemany amb accent alemany).
Enfi, ha estat pot ser l'anècdota més divertida de la jornada que avui he donat per finalitzada a aquest petit municipi que compta com a curiositat : posseir, al costat mateix del camí, una cisterna que data de l'època medieval i que, des de aquells temps, serveix per calmar els assedegats pelegrins.
Desprès del merescut dinar i descans, la darrera part de la tarda, Teresa i jo, l'hem dedicat a conèixer un poc de l'entorn per on passem i avui ha estat el torn inexcusable de visitar el Monestir d'Iratxe, monestir benedictí ,del segle XII i que al decurs de la seua història a servit d'Hospital de pelegrins, universitat, hospital de guerra i col·legi de religiosos i que l'han convertit en un dels conjunts monumentals més importants de Navarra.
Els monjos, entre les seus ocupacions primitives, elaboraven vi i en l'actualitat, al costat de l'edifici es pot visitar l'interessant Museu del Vi ,de les bodegues Iratxe, que, com empresa, segueixen fent-ho en l'actualitat. Al costat mateix del camí hi a la popular font que ancestralment calmava la sed dels caminants amb aigua, però que des del 1991, també ho pot fer amb vi.
El dia ha acabat fent una visita a alguns dels monuments més emblemàtics de la ciutat d'Estella, dels que jo destacaria el Palau dels Reis de Navarra. L'escalinata que condueix a l'imponent temple de San Pedro de la Rúa, església de bella portada y millor claustre que sembla vol vèncer les lleis de la gravetat. I l'església inacabada del Sant Sepulcre amb una sorprenent portalada, que és una de les millors representacions del gòtic navarrès.
*CHISTULARI.-Persona que toca el chistu, instrument musical del País Basc y Navarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada